Recursos romànics

Món Sant Benet és una destinació única que ofereix un munt de propostes per gaudir d’un dia diferent o una estada fantàstica. Començant pel magnífic monestir medieval de Sant Benet de Bages, considerat una de les joies del romànic de Catalunya, que permet fer un viatge únic per la història, acompanyats de fascinants muntatges audiovisuals que sorprenen a cada racó. I dins mateix del monestir, cal aprofitar per endinsar-se en l’antiga residència d’estiueig de la família del pintor modernista Ramon Casas, una mansió que encisa per la seva història i pel caràcter romàntic que ha donat al monestir. Just a escassos metres del monestir hi trobem la Fundació Alícia, un centre d’investigació en cuina on aprendre a menjar millor. Tot això, acompanyat d’una oferta gastronòmica de referència amb 3 restaurants i el meravellós hotel Món 4****s, tot en un entorn natural incomparable al costat del riu Llobregat.

Edifici d’una sola nau, orientada cap al nord, culminada amb un absis rectangular cobert amb volta de canó apuntada. És fruït de dues etapes constructives: una al segle XI, caracteritzada per la utilització d’uns carreus més petits als murs sud, est i oest i una altra, del segle XII, amb l’ús dels carreus més regulars que es veuen a l’absis. Posteriorment s’hi van afegir el campanar i altres dependències, que van tapar la façana est, on hi havia la porta d’accés. A la vora de Sant Miquel de Cavallera, hi ha la Torre Cavallera, una torre de defensa de planta quadrada i 11 metres d’alçada.

L’església té una sola nau, cobert amb volta de canó apuntada, i un absis semicircular més estret que la nau, característica típica d’algunes esglésies del Ripollès. Hi podem distingir els elements típics de l’arquitectura romànica llombarda: bandes llombardes, arcuacions cegues, fris de dent de serra en la portada i en el campanar, i també, en menor mesura, a l’interior del temple. La resta dels murs són sobris, llisos i regulars. A cada extrem de la teulada hi ha dos campanars petits que serveixen per anunciar la missa. Cal destacar el campanar de cinc pisos, elegant, esvelt i curt d’alçada si es contrasta amb les dimensions de l’església.

Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic.

Residència dels abats, data dels segles XII-XV. L’escut que es conserva en la major part dels capitells del claustre gòtic interior és d’Arnau de Villalba, l’abat que el feu ampliar. Destaca també la sala tosca. En un anacronisme poètic, el poeta Joan Maragall convertí l’edifici en escenari de la llegenda del comte Arnau. Exposició permanent “ Romànic una volta pel Ripollès”.

Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona. La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.

Aquesta ermita que és de gran bellesa i situada al mig dels prats, és d’estil romànic del segle XII, té una sola nau de volta de canó amb una absis semicircular ornamentat per arcs llombards. L’edificació actual ha rebut notables canvis i reformes, sobretot per haver-li caigut la volta en els terratrèmols de l’any 1425.

Edifici romànic d’una nau, tres absis i cimbori. Fou refet el segle XI i modificat després dels terratrèmols del 1427.

Datada del segle XII, l’edifici original es conserva en gran part, ja que únicament fou suprimit l’absis romànic per un presbiteri rectangular al segle XVII.

L’edifici romànic va resultar seriosament damnificat pels terratrèmols de 1425-1427. Malgrat haver sofert moltes modificacions, conserva una part de la seva estructura original.