Opinió

El camí Oliba, de Montserrat a la frontera de Catalunya del Nord, prop del Canigó, ens va semblar un idea molt maca de conèixer la Catalunya interior. Els pobles i poblets de una Catalunya autèntica, la Catalunya Vella dels nobles, ducs i pagesos que formaven un món medieval quan encara es viatjava a peu o a cavall i tot era lluny.

We love travelling on foot, ‘to Travel’, verb en anglès vol dir viatjar, i ve de l’arrel llatina que comparteix amb el català per a fer feina, treballar. I és que viatjar, per a les persones a l’edat mitjana, era una feina. Una feina incerta, llarga, d’esforç i de possibles ensurts i molts perills. Calia trobar on dormir, on menjar abans no baixés el sol i sortíssin els llops i bandolers. Calia anar per l’esquerra del camí per deixar lliure la banda dreta i poder-se defendre amb la ma dreta. D’aquí a que les antigues nacions condueixen per l’esquerra basat en lleis antiquissims que va fer canviar Napoleó imposant viatjar per la dreta. Calia caminar de pressa i amb el destí ben clar, que no sempre es tenia. Ara ens perdem unes hores i ens desesperem. Abans podria significar la mort i ningú s’adonaria fins passat dies i de vegades setmanes de la teva desgràcia. El món era precari i complicat. Els moments quan menjaves o arribaves eren moments per celebrar, moments de deliri. EL camí Oliba també cel.lebra tot aquesta història que tenim a l’ADN, aquest va i ve i aquesta exploració.

Hem caminat de Montserrat a Vallfogona de moment i hem vist racons que mai hauríem descobert d’altre manera. És més, quan camines tot sembla diferent, més intens, més important i més proper. Les olors, els colors, la història dels llocs que passes, pensant que altres ho han trepitjat durant segles, i l’esforç físic constant fan que l’experiència sigui molt més que una simple excursió.

Ens falta continuar fins el Pirineu, tant de bo aviat, i esperem que el camí arribi fins a Sant Miquel de Canigó en el futur proper, i que les nostres cames encara ens portin. Feu aquest camí i s’obrirà una Catalunya misteriosa i solitària davant vostra que no coneixerieu si no fos així.