Vallestàvia
Informació general:
On el silenci rima amb la memòria
A la cavitat de la Vall de Lentillà, a gairebé 600 metres d'altitud, Vallestàvia emergeix —humil i tranquil— com un refugi lluny de l'enrenou de la vida moderna. Situat entre dues ribes, el poble abraça les vistes panoràmiques del massís del Canigó, un monument català preservat per una designació de Gran Paratge de França.
Un poble amb dues cares
Format per dos llogarets complementaris —La Torre, situada en un cim i seu de l'església, i La Farga, situada a la vora del riu—, Vallestàvia teixeix els seus habitatges com un llibret d'història de pedra. Una elegant passarel·la medieval amb arcs connecta aquests dos mons tranquils, testimonis d'un passat recent i més llunyà.
La memòria del ferro i la fe
L'església de Sant Andreu, el campanar de la qual va ser una torre de castell, encarna la fusió del sagrat i el militar. Data del segle XVII, però descansa sobre fonaments més antics i presenta una estàtua de la Mare de Déu, una relíquia del segle XIII.
A pocs passos, la capella de Sant Andreu, curosament restaurada, es troba en un prat vora l'aigua. Està situada en un antic jaciment miner de ferro, explotat des del segle I aC.
Aquests edificis es complementen amb una exposició permanent, ubicada a l'església, que descriu l'ús metal·lúrgic de llarga durada dels massissos de Lentillà i Canigó.
Vestigis d'aquesta era industrial: forns de torrefacció de minerals, antigues mines i pous de carbó, esquitxen el bosc salvatge circumdant.
Un entorn natural inspirador
Emmarcat per carenes que culminen a 1.700 m, Vallestàvia està envoltat d'una vegetació densa —roures, faigs, bedolls, avets, pollancres i castanyers— on els boscos i els prats d'estiu s'estenen al llarg dels camins de les carenes entre 1.100 i 1.800 m.
La presència d'espais Natura 2000, així com d'entorns de ric interès ecològic, confereixen a la zona un entorn verd, fràgil i preciós.
Una vida de poble discreta i solidària
Vallestàvia, una petita comuna rural, té actualment entre 110 i 120 habitants, entre residents permanents i propietaris de segones residències. El poble sembla congelat en una calma gairebé immutable, però respira una vida comunitària senzilla, alimentada per un bar-restaurant, una o dues cases rurals, artesans, ramaders, una petita quantitat d'agricultura local i una presència discreta de teletreballadors.
Associacions locals, una biblioteca, ioga setmanal i el Dia del Ferro... malgrat la seva mida, Vallestàvia s'esforça per mantenir connexions amistoses i rituals.
Un impuls cap al futur, arrelat al passat
Els antics forns, la farga hidràulica ("La Farga") el nom de la qual encara existeix, les mines i el patrimoni religiós donen testimoni d'una identitat forjada entre la natura i la indústria antiga. Aquestes capes històriques, situades en un entorn tan vibrant com tranquil, fan de Vallestàvia un lloc de record, d'aventura suau i de contemplació.
Comarca:
Conflent
Què no et pots perdre?:
Com arribar?:
On el silenci rima amb la memòria
A la cavitat de la Vall de Lentillà, a gairebé 600 metres d'altitud, Vallestàvia emergeix —humil i tranquil— com un refugi lluny de l'enrenou de la vida moderna. Situat entre dues ribes, el poble abraça les vistes panoràmiques del massís del Canigó, un monument català preservat per una designació de Gran Paratge de França.
Un poble amb dues cares
Format per dos llogarets complementaris —La Torre, situada en un cim i seu de l'església, i La Farga, situada a la vora del riu—, Vallestàvia teixeix els seus habitatges com un llibret d'història de pedra. Una elegant passarel·la medieval amb arcs connecta aquests dos mons tranquils, testimonis d'un passat recent i més llunyà.
La memòria del ferro i la fe
L'església de Sant Andreu, el campanar de la qual va ser una torre de castell, encarna la fusió del sagrat i el militar. Data del segle XVII, però descansa sobre fonaments més antics i presenta una estàtua de la Mare de Déu, una relíquia del segle XIII.
A pocs passos, la capella de Sant Andreu, curosament restaurada, es troba en un prat vora l'aigua. Està situada en un antic jaciment miner de ferro, explotat des del segle I aC.
Aquests edificis es complementen amb una exposició permanent, ubicada a l'església, que descriu l'ús metal·lúrgic de llarga durada dels massissos de Lentillà i Canigó.
Vestigis d'aquesta era industrial: forns de torrefacció de minerals, antigues mines i pous de carbó, esquitxen el bosc salvatge circumdant.
Un entorn natural inspirador
Emmarcat per carenes que culminen a 1.700 m, Vallestàvia està envoltat d'una vegetació densa —roures, faigs, bedolls, avets, pollancres i castanyers— on els boscos i els prats d'estiu s'estenen al llarg dels camins de les carenes entre 1.100 i 1.800 m.
La presència d'espais Natura 2000, així com d'entorns de ric interès ecològic, confereixen a la zona un entorn verd, fràgil i preciós.
Una vida de poble discreta i solidària
Vallestàvia, una petita comuna rural, té actualment entre 110 i 120 habitants, entre residents permanents i propietaris de segones residències. El poble sembla congelat en una calma gairebé immutable, però respira una vida comunitària senzilla, alimentada per un bar-restaurant, una o dues cases rurals, artesans, ramaders, una petita quantitat d'agricultura local i una presència discreta de teletreballadors.
Associacions locals, una biblioteca, ioga setmanal i el Dia del Ferro... malgrat la seva mida, Vallestàvia s'esforça per mantenir connexions amistoses i rituals.
Un impuls cap al futur, arrelat al passat
Els antics forns, la farga hidràulica ("La Farga") el nom de la qual encara existeix, les mines i el patrimoni religiós donen testimoni d'una identitat forjada entre la natura i la indústria antiga. Aquestes capes històriques, situades en un entorn tan vibrant com tranquil, fan de Vallestàvia un lloc de record, d'aventura suau i de contemplació.
Comarca:
Conflent
Què no et pots perdre?:
Església de Sant Andreu (segles X-XI) al cementiri i excavacions (emplaçament del primer poble)
Església de Sant Andreu (segles XVII) a La Torre (poble alt)
Forns de torrefacció de mineral de ferro (carretera de Vallmanya, km 3)
Forn de calç de Rabolledes
Masies antigues
Roques perforades
Pont medieval d'esquena d'ase
Com arribar?: