És un pont de característiques medievals que hom anomena Vell en contraposició amb el Nou, construït posteriorment, en el s.XIV. Aquest pont, tal com es desprèn de la seva estructura actual, és una obra complexa fruit d’un seguit de destruccions i refeccions que, bo i sumades, en determinen la configuració actual. El fet d’haver estat declarat monument nacional l’any 1931, no el deslliurà d’un darrer enderrocament per part de les forces republicanes el 24 de gener de 1939, cosa que obligà a fer-hi una radical restauració entre els anys 1960 i 1962. Perfilat per una típica silueta d’esquena d’ase, de tradició romana, és compost per vuit arcs de mig punt adovellats que s’empetiteixen, a partir de l’arc major, a mesura que s’apropen a ambdues ribes. Tradicionalment molts historiadors han considerat que aquest pont és d’origen romà (Baix Imperi), basant-se en les restes d’un pilar situat , aigua avall, al cantó esquerre de l’arc central, basaments que, tanmateix, s’atribueix a un pont aixecat en la segona meitat del s.X. La reconstrucció va ser portada a terme per la Direcció General d’Arquitectura, segons un projecte de Pons i Sorolla, que també tingué cura de la refecció de la creu que li fa costat.

Informació pràctica

Aixecat sobre el Cardener, és situat a l’entrada de Manresa venint de Barcelona, sota els edificis de la Cova.