L’abat Oliba (Besalú 971 – Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1046), abat benedictí, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003). Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda, i besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós.

A la mort del seu pare, el 988, Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.

El 1002 renuncià als comtats i ingressà a l’orde al monestir de Santa Maria de Ripoll. Al 1008  fou escollit abat del monestir, entre el 29 de juliol i el 8 d’agost d’aquell any, convertint-se així en el 7é abat del monestir.

Al mateix any, al 1008, uns dies abans que Ripoll, fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà, una abadia de patrocini familiar com la de Ripoll. D’aquesta manera, Oliba esdevenia abat dels dos monestirs més importants de Catalunya d’aquella època.

Segurament a instàncies de la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, l’any 1018 fou nomenat bisbe de Vic.

bisbe2
bisbe1

Per entendre l’obra de l’abat Oliba convé situar el context històric de forma adequada, fent un petit repàs a la història. L’abat Oliba era besnét del comte Guifré el Pilós, i és precisament a partir d’aquesta figura que el territori va començar a canviar fins convertir-se a la realitat que va trobar l’abat, tot analitzant els tres pilars de la societat medieval: organització política, eclesiàstica i els monestirs.

Quan Guifré rep al seu càrrec els nous territoris de Catalunya, es troba amb el fet que els seus dominis estan disposats de manera que encerclen un ampli territori central esdevingut “terra de ningú”, les comarques d’Osona i Bages.

Anteriorment aquest territori no tenia massa importància, però ara cal establir una línia de comunicació directa entre Barcelona i Cerdanya, i assegurar-li una frontera sòlida per defensar-la dels musulmans, que serà la que formen els rius Llobregat, Cardener i Segre mitjà, permanent durant segles.

La zona permet la repoblació, ja que existeix una gran extensió despoblada abans d’arribar a la frontera sarraïna. Tot això bé causat per la Revolta d’Aissó, ocorreguda entre el 826 i 827, a la Plana de Vic. Un cop controlada la revolta, la zona queda arrasada i deshabitada. Ja com a comte de Barcelona – Girona, Guifré s’encarrega de la repoblació del Ripollès, la Plana de Vic, les Guilleries i el Lluçanès, a partir del 879. En poc temps ja hi ha establertes les estructures jeràrquiques civils i eclesiàstiques (tribunals jurídics, parròquies, castells termenats) en funcionament tant al Ripollès com a la Plana de Vic.

El segon pilar és l’organització l’eclesiàstica. Mentre es duu a terme la repoblació, es consagren diverses esglésies i monestirs i s’instal•la un nou bisbat a Vic, depenent de l’arquebisbe de Narbona fins que té prou prosperitat i autonomia com per tenir un bisbe propi cap al 887.

Finalment, el tercer pilar, els monestirs. Arran l’enfortiment del poder comtal, esdevé la fundació de diversos monestirs: Eixalada-Cuixà, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Dos d’aquests monestirs, Cuixà i Ripoll, estaran sota la direcció de l’abat Oliba.

La figura de l’abat Oliba ha arribat als nostres dies com a persona cabdal per la cultura catalana. Aquest fet és degut a que va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps. Fent ús del càrrec que tenia, ho va aprofitar per realitzar nombrosos viatges, no sols a la Catalunya de l’època, sinó per Europa en llocs com Narbona, Roma o Llombardia. Aquest contacte per diferents àmbits europeus va possibilitar que a través de la figura de l’abat Oliba arribessin nous corrents i idees representats sobretot pel romànic, estil arquitectònic del qual va ser un gran impulsor pel territori català. Igualment, en el retorn d’aquests viatges molt sovint l’acompanyaven artistes, tècnics i mestres l’obra llombards que posà al servei de les seves construccions.

Així doncs, es considera l’abat Oliba com introductor de l’arquitectura romànica a Catalunya. Sota la seva direcció, els mestres d’obra que el van acompanyar al retorn dels diferents viatges van aportar elements com les voltes de canó, les cúpules, els arcs llombards o els campanars, que va introduir com a novetats arquitectòniques del moment. Alguna de les obres més destacades les quals va ser ell impulsor són:

• En el decenni 1025-1035, l’abat Oliba fundà el monestir de Montserrat. El va annexionar a Ripoll i va enviar a Montserrat monjos de Ripoll.
• Va dirigir les obres de la basílica de Santa Maria de Ripoll, considerada com una de les joies del romànic i consagrada l’any 1032.
• Igualment va ser un dels partícips de l’endegament del Priorat de Manresa, al 1020; Casserres, al 1039 i Cardona, al 1040.
• També va aportar a diferents edificacions romàniques elements com els esmentats voltes de canó, cúpules, arcs llombards o campanars presents a Vic, Ripoll, Cuixà, Sant Miquel de Fluvià, Casserres, o les criptes de Cuixà, Cardona, etc.

bisbe3

La importància de l’abat Oliba en el monestir de Ripoll és realment remarcable. Va convertir el monestir de Santa Maria de Ripoll en un centre intel•lectual de primer ordre.

La seva gran tasca cultural va significar que a la seva mort, al 1046, el total de còdexs amb que comptava l’escriptori havia augmentat fins a 982. S’hi copiaren llibres diversos: música, matemàtiques, homilies, etc… i, com element estrella, les tres grans Bíblies.

bisbe4

La relació de l’abat Oliba amb el Monestir de Sant Joan de les Abadesses no va ser directe, ja que pertanyia a una ordre femenina, però si que resultà molt important pels fets que se’n derivaren: la desaparició de la comunitat femenina de Sant Joan i la creació del bisbat efímer de Besalú.

Al 1017 es produí la fi de la comunitat femenina a Sant Joan de les Abadesses. L’abat Oliba va ser un dels personatges que va presentar una acusació al Papa Benet VIII dient que l’abadessa i les monges feien ús d’una conducta immoral i escandalosa.

bisbe5

Un cop es reconquereix Osona i es torna a establir el bisbat, el nomenament del bisbe Oliba el situa en el número nou, pel que fent comptes l’abat Oliba esdevé el 15é bisbe de Vic. El càrrec que ostentava de bisbe era el que li permetia exercir d’autoritat religiosa més enllà de l’àmbit d’influència del monestir.

Un punt a remarcar del seu pas com a bisbe de Vic són els nombrosos edificis religiosos que va impulsar en el territori del seu bisbat, igual que com abat. Per aquest motiu, el romànic del Ripollès està estretament lligat al d’Osona.

bisbe6

Durant els segles IX-XII tant la ciutat de Manresa com la comarca del Bages van patir els devastadors atacs intermitents dels sarraïns.

Llavors el que calia era una restitució de la ciutat, cosa que es va fer amb la mediació de la comtessa Ermesenda, vídua del comte Borrell i mare de Berenguer Ramón I, la qual, un cop arribada a Manresa en companyia del seu fill i de l¹Abat Oliba, que confirmà, conjuntament amb els seus acompanyants, la dotació de l¹esglèsia de Santa Maria de Manresa, la recuperació de la ciutat i la repoblació del seu terme.

bisbe7